LI POSEM SWING A SANT JORDI ?!

Nosaltres també ens volem afegir a un dia tant especial com el de Sant Jordi. Però aquesta vegada no ho farem ballant. Us volem fer unes quantes recomanacions literàries swingueres. Us hem fet una petita tria on hi trobareu títols que parlen de personatges emblemàtics, de música i del ball swing en general. Esperem que us agradi!

Bon Sant Jordi dracs, dragonesses, prínceps i princeses!!!

All what jazz

Autor: Philip Larkin

Ediciones Paidos, 2004

Philip Larkin va ser un dels poetes anglesos més importants del s.XX i alhora un magnífic crítric de jazz. Durant tota la dècada dels 60 va escriure sobre el gènere al Daily Telegraph, escrits que es compilen en aquest llibre. Un home fascinat per la música que només volia transmetre aquesta fascinació al lector utilitzant els grans del jazz (amb certa predilecció cap al període del swing): Louis Amstrong, Fats Waller, Count Basie o Bessie Smith.

El Canon de Jazz: los 250 temas imprescindibles

Autor: Ted Gioia

Ed. Turner Publicaciones, 2013.

Ted Giola és músic, compositor i escriptor. Especialitzat en el món del jazz i el blues. En aquest llibre (de 681 pàgines!) fa un repàs, un per un, dels estàndards més coneguts del món de jazz. La majoria, per no dir tots, dels 250 temes van formar part de l’època daurada del swing i les big bands. L’escriptor agafa cada tema explica els seus orígens, l’autor original i fa una selecció de les millors interpretacions fetes per diferents artistes. Un llibre imprescindible per aprofundir darrera dels temes que ballem contínuament!

El gran Gatsby

Autor: Francis Scott Fitzgerald

Anagrama, 2011 (Ed. recomanada)

Per tots aquells que busqueu una gran història ambientada als anys 20 aquesta novel∙la és sense cap mena de dubte El gran Gatsby. Un relat escrit per Scott Fitzerald al 1925 on l’acció es desenvolupa a New York i Long Island en aquesta dècada. Un equilibri entre luxe i decadència excepcional, una crònica d’una societat d’excessos, de superficialitat, racisme, poder i diners. El reflex més encertat del període dels anys 20 americans, un llibre carregat de música a l’ambient. Un clàssic!

Frankie Manning, Ambassador of swing

Autors: Frankie Manning i Cynthia R.Millman

Temple University Press, 2007

Aquest llibre és un clàssic entre els hoppers. En format autobiografia, en ell hi trobareu explicada la vida del ballarí i coreògraf possiblement més emblemàtic del món del lindy hop per la seva qualitat professional, la seva tasca divulgadora però també per la seva personalitat oberta i comunicativa. Manning ens parla dels seus primers passos com a ballarí encara adolescència en el Savoy, el salt a Hollywood, el decliu del swing i la seva redescoberta 30 anys més tard i fins l’actualitat així com l’evolució que patí el lindy en tots aquests anys. Un llibre pels lindy-mitòmans.

Historia del Jazz Clásico

Autor: Frank Tirro

Ed. Robinbook (Col∙lecció Ma non troppo), 2001

Un repàs didàctic i professional al gènere del jazz dels seus inicis fins a l’era del swing. Un llibre que farà les delícies dels més exigents en l’aspecte musical ja que Tirro fa un anàlisi estructural i formal, musicalment parlant, de l’evolució de la música. Treballa sobre les partitures i explica l’evolució del so i d’interpretació a un nivell molt professional. Cal destacar els capítols dedicats al jazz durant la primera guerra mundial (62 pàg.) i el capítol “La era del swing” (70 pàg.). El llibre es complementa amb unes guies d’audició a partir d’una tria de partitures.

Lady sings the blues

Autor: Billie Holiday

Tusquets Editores, 1991

Enguany celebrem el 100 aniversari d’una de les cantants més importants del jazz (i del swing) de la història, Billie Holiday. Una història, la de la cantant, que ens porta des de la pobresa més fosca de Baltimor fins al luxe absolut de New York, tot vertebrat per un talent desbordant. Talent que va impulsar a Holiday com una de les principals figures de la música, però alhora la va enfonsar totalment fins la seva mort al 1959 amb 44 anys. En aquest llibre ella ens explica els daltabaixos d’una carrera plena d’històries sorprenents. Mai tornareu a escoltar la veu de Billie Holiday igual desprès de llegir aquest llibre.

Stompin’ at the Savoy, The story o Norma Miller

Autor: Norma Miller

Alan Governar Ed.

Sota el nom d’un dels estandars de jazz més conegut, Norma Miller signa aquesta autobiografia. Qui va compartir companyia i durant dècades va ser la parella de ball de Frankie Manning repassa la seva vida. Des de que només amb 5 anys ja balla als carrers de Harlem, l’oposició de la seva mare, les experiències viscudes al Savoy i a les gires per Estats Units i sud Amèrica. I ho fa amb humor i d’una manera planera. El text va acompanyat d’il·lustracions en blanc i negre

Swing Dancing, The american Dance Floor

Autors: Tamara Stevens i Eric Stevens

Aquest llibre fa un repàs del ball swing. Ressegueix el seu origen en els ambient dels esclaus afroamenricans, els anys del jazz, l’era de les big bands, el bebop fins el decliu del ball en parella cap el 1960. Els autors, professors de lindy hop, convinen el recorregut històric dels balls swing amb entrevistes i documentació fotogràfica per tal de crear un llibre assequible i de referència en aquest estil de ball.

Autors de l’article:

Juan Carlos Reigosa, Director i presentador del programa Local de Jazz de Ràdio Arenys

Marta Rafa (Ple de Swing)

ELS SPEAKEASY

QUÈ PASSAVA AL CHICAGO DELS ANYS 30?!

El 1920 el govern conservador dels Estats Units promulgà la coneguda Llei seca per la qual quedà prohibit fabricar, transportar i vendre alcohol. Era un moment de màxima prosperitat que es trencà amb el crack del 29.Tot plegat comportà un augment del crim organitzat i dels actes violents. Per aquest motiu finalment fou derogada el 1933.

Chicago fou una de les ciutats més actives de la dècada dels 30 i molt lligada amb les activitats mafioses durant la Gran Depressió, a tots ens sona el nom d’Al Capone, entre d’altres. Molta gent es quedà sense feina i per no veure’s abocada a la pobresa va recórrer a la delinqüència i al crim organitzat.

Lligat a la Llei seca aparegueren els speakeasies. Locals on, sota una aparença de salons de tè o d’inofensives botigues, s’hi venien begudes alcohòliques, sovint servides en tasses de cafè o tè. A d’altres s’hi entrava per vulgars portes que eren l’accés a passadissos que duien a soterranis o locals ben aïllats. Els cambrers no paraven de repetir als clients que parlessin xiuxiuegant per a no despertar les sospites dels veïns i d’aquí els sortí el nom. Alguns també oferien restaurant, concerts de jazz o pistes per a ballar. Aquests centres de diversió clandestins donaven un rendiment molt alt a les organitzacions mafioses que els controlaven, s’hi venia alcohol i drogues, s’hi feien apostes, en alguns hi havia prostitució, etc.

Mentrestant, músics negres del sud començaren a instal·lar-se a la ciutat buscant feina. Els seus primers clients va ser la màfia que els contractaren i protegiren per què toquessin en els seus locals qualsevol tipus de música ballable però era a través del blues i del jazz que s’expressaven millor. Els pocs o nuls coneixements musicals dels gàngsters van fer que a Chicago els solistes poguessin fer solos més llargs i guanyessin més llibertat per a trencar les regles, que en d’altres llocs com Nova Orleans, per exemple. Molts d’ells junt amb les seves bandes es feren un nom en l’escena musical. La situació va ajudar que en els locals clandestins es comencés a escoltar i comercialitzar la música dels negres. Les radios, en general, boicotejaven el blues i el jazz cosa que poc a poc va contribuir a fer-ne una música de culte i augmentar-ne l’estatus.

Quan el 1933 el nou govern demòcrata decidí aixecar la prohibició alguns d’aquest locals aconseguiren la llicència per a poder vendre begudes alcohòliques i continuaren oberts oferint música i ball com fins aleshores durant tota la dècada, algun encara es pot visitar en l’actualitat.

 

 

ESPECIAL BILLIE HOLIDAY AL LUCY

 

Aquest divendres 9 de gener els genets de la comissió de música ens proposen un LINDYLUCY diferent, dedicarem una part de la ballada a fer un ESPECIAL BILLIE HOLIDAY!!

Us posen en situació amb aquest post en que ens expliquen quina va ser la vida i la trajectòria professional d’una de les més gran i especials veus del jazz dels anys 30 ,40 i 50.

MÚSICA: BILLIE HOLIDAY

La turbulenta i intensa vida de Billie Holiday comença a Baltimore el 7 d’Abril del 1915. El seu nom de naixement, Eleonora Fagan Cough.

El seu pare, Clarence Holiday, era un jove guitarrista de l’orquestra de Fletcher Henderson que no arribà mai a contraure matrimoni amb la mare de Billie, Sadia Fagan. Les abandonà a totes dues quan ella encara era una criatura. La mare, que era una adolescent quan la va tenir, descuidà reiteradament l’atenció cap a la seva filla, deixant-la al càrrec de desconeguts en moltes ocasions. Per això a l’edat del 10 anys Eleonora serà internada en un reformatori de l’Església Catòlica on sembla que fou sotmesa a abussos sexuals. El 1927, amb 12 anys, marxa amb la mare a Brooklyn (NY) on aviat es veurà abocada al món de la nit i la prostitució per tal de portar alguns diners a casa.

El punt d’inflexió en la seva vida es donarà el 1933, als 18 anys, quan l’speaker d’una sala de ball la convidarà a cantar. El mateix any el productor John Hammond invita a Benny Goodman a una de les seves actuacions i poc temps després Billie grava un tema amb Columbia i realitza el seu debut comercial amb la banda de Goodman, amb el seu primer tema registrat Your mother’s Son-in-law.

Durants aquest primers anys de la seva carrera va guanyant popularitat en els clubs nocturns de NY. El mateix 1933 debuta a l’Apollo Theatre de NY i apareix en una rara filmació de Duke Elligton.

Entre 1933 i 1936 realitza i grava quatre sessions consolidant la seva carrera com a cantant. Entre el 1936 i el 38 fa gira amb grups com els de Jimmie Lunceford, Fletcher Henderson, l’orquestra de Count Bassie i comença a cantar amb l’orquestra d’Artie Shaw, on esdevé una de les primeres veus negres femenines d’una orquestra de blancs. Però tot i el suport de la banda els promotors i anunciants van començar a qüestionar el seu estil no gaire ortodox i el fet que fos negra.

Finalment Billie deixà la banda i aprofità per fer vàries actuacions en el popular i avançat Cafè Society on es farà seva la cançó que catapultarà la seva carrera Strange fruit. El tema de Lewis Allen és un clar manifest de les evidents diferencies per qüestions racials que existíen a Nord Amèrica. Serà el hit de totes les seves actuacions però en ser publicat serà prohibit reiteradament per emissores de radio i la industria del jukebox.

Durant els anys 40 continuarà gravant per Columbia i Decca, serà el punt més àlgid de la seva carrera. També és l’època en que comencen a donar-se els episodis més turbulent en la seva vida. S’acostuma al consum d’alcohol i marihuana, s’inicia també en el consum d’opi i posteriorment al de heroïna que no deixarà fins la seva mort. El 1947 serà arrestada per possessió de drogues i condemnada a vuit mesos de presó.

Tot i que els excessos comencen a tenir efecte en la seva veu les seves gravacions continuen tenint la mateixa força i intensitat. I durant els últims anys de la seva vida realitzarà dues gires per Europa i publicarà la seva pròpia autobiografia. Billie Holliday mor el 1959 per malaltia coronària el 17 de juliol del 1959 a Nova York.

Gràcies al Gerard Toledano per aquest post.

SHORTY GEORGE

PERSONATGES: “SHORTY” GEORGE

Tots tenim associat aquest nom a un dels passos que solen costar més d’apendre del Shim Sham. Es tracta d’una caminada endavant desmanegada de cames i braços com si anéssim una mica tocats i fessim l’animalot. El problema és fer-la amb la gràcia que es mereix! També es pot fer dins una improvització de Lindy Hop però no és tant habitual de veure’l.

El que menys gent sap és que també és el nom del ballarí que s’inventà el pas. Es deia George Snowden (1904-1982) però se l’anomenava Shorty George per la seva poca alçada. Aprofità aquet tret físic per crear una parella de ball còmica associant-se amb l’alta  Big Bea. Sovint quan acabaven els seus números de ball ell sortia de l’escenari fent veure que ella l’havia deixat fora de joc, doblegant molt els genolls i movent cames i braços de banda a banda i és d’aquí que neix el pas que li pren el nom. En altres números ella se’l carregava damunt l’esquena i el portava amunt i avall. Frankie Manning explicava que el 1935 s’havia inspirat en aquest gag del seu ídol i, durant uns anys, competidor per a crear el primer aeri en el que feia passar la follower per sobre les seves espatlles mentre s’inclinava endavant.

Snowden va ser un dels ballarins més coneguts del Savoy Ballroom (Nova York) i altres sales entre els anys 1927 i la dècada dels 30. Havia participat en diverses pel·lícules com After seben on hi ballava el Breakaway una variació del Charleston d’on sembla que naixeria el Lindy Hop. També havia format part de diferents companyies de ballarins com els Shorty Snowden Dancers que es diu que podria haver estat la primera de Lindy Hop. De fet, se’l considera l’artífex del nom del ball. Però aquesta ja és una altra historieta per un nou post.

Imatges:

Shorty George i Big Bea, 1937.

Homenatge de Fred Astaire a Shorty George a la pel·lícula You were never Lovelier, amb Rita Hayworth.

Escena de Malcom X on en una escena de ball hi fan sortir a Shorty Georg i Big Bea. Atenció coreografia assessorada per Frankie Manning que també hi balla amb Norma Miller. Busqueu-los!!!!

Gràcies a la col·laboració de l’Isaac Rubio.

SHIM SHAM SHIMMY

COREOGRAFIES (ROUTINES):  SHIM SHAM SHIMMY

El Shim Sham Shimmy és possiblement la coreografia de Lindy hop més ballada arreu del món. És una de les que admet més variacions i alhora també és de les que s’ha extès d’una manera més uniforme internacionalment, en bona part gràcies a la tasca de fixació i difusió que va fer Frankie Manning. La que ell popularitzà se l’ha anomenat Savoy Shim Sham i s’hi fa evident el regust del claqué, ball d’on prové.

La coreografia original va néixer a finals de la dècada de 1920 de la mà de Willie Bryant i Leonard Reed ballarins de claqué. Acabà sent habitual ballar-la al final de les actuacions els ballarins solistes junt amb el cor, els músics i els cantants. Es feu coneguda i s’extengué per què era curta i anà evolucionant cap a una coreografia senzilla, fàcil d’apendre i de ballar per a tothom. Tot i que no se sap exactament d’on li ve el nom sembla que la darrera part, “shimmy”, podria estar relacionada amb la sacsejada d’espatlles que les coristes feien quan el ballaven.

De seguida el Lindy hop se la feu seva adaptant-ne els passos i començà a extendre’s en els balls socials cosa que ens ha arribat fins a l’actualitat. Normalment es balla en formació de diverses línies mirant cap a la mateixa direcció, com es feina en el claqué, o en rotllana. Consta de 10 frases de 8 temps. La versió de Manning repeteix la coreografia bàsica dues vegades, amb algunes pauses en la repetició i afegeix dos Boggie back/Boogie forward i dos Boogie back/Shorty George per acabar. En totes les versions aquest fraseig és més curt que el tema musical per això el Shim Sham s’acaba ballant  amb estil lliure amb la follower o el leader que es tingui al costat. En Jazz Steps el final també és improvitzat però es continua ballant individualment.

Els temes musicals més utilitzats són el Tain’t What You Do de Jimmy Lunceford o el Tuxedo Junction d’Erskine Hawkins tot i que en trobareu d’altres.

Imatges

Gravació del mateix Frankie Manning on va cantant els noms del passos: 

Un Shim Sham social on s’hi poden veure algunes variacions i un final improvitzat “diferent”: 

Músiques

Tain’t What You Do : https://www.youtube.com/watch?v=1SkoD2CIakQ

Tuxedo Junction: https://www.youtube.com/watch?v=IFeFaZoj2QY

FRANKIE MANNING

La Rosa, la nostra profe de jazz steps, li agrada parlar-nos dels grans personatges, els passos, les coreografies, els temes musicals i tot allò relacionat amb les classes. Per això hem pensat que aprofitant les seves explicacions podíem fer alguns posts per conèixer una mica més el món del Lindy i el Swing.

Esperem que us agradin i evidentment s’accepten suggeriments i col·laboracions, tots fem Ple de Swing!

PERSONATGES: FRANKIE MANNING

Frankie Manning està considerat pels lindy hoppers el gran gurú d’aquest ball. Ho demostra, per exemple, que aquest 2014 per a celebrar el centenari del seu naixement hoppers de tot el món es van posar d’acord per a ballar una de les coreografies més conegudes i lligades a la seva figura, el Shim sham shimmy.

Manning comença a ballar de nen i ja de ben jove esdevé un ballarí d’èlit i prestigi participant en exhibicions i concursos en locals com el Harlem’s Savoy Ballroom, on hi fa els primers aeris.

L’any 1935, lligada al Savoy, es crea la companyia professional Whitey’s Lindy hoppers d’on n’esdevé el coreògraf. Faran llargues gires i participaran en diverses pel·lícules de Hollywood. Però amb la 2ª Guerra Mundial molts dels ballarins seran cridats a files i el grup desapareixerà. El 1947 crea els Congaroos una petita companyia que als voltants del 1955 es disoldrà quan el RocK and Roll d’imposarà definitivament al swing com la música de moda.

No serà fins als anys 80 que tornarà l’interès pel swing i el lindy. Sobretot per part de ballarins americans i suecs que es posaran en contacte amb Manning i el trobaran treballant en una oficina de correus. És a partir d’aquí que torna al món del swing per ser un dels ballarins i coreògrafs més importants però sobretot per a dedicar-se a ensenyar i a transmetre tot el que sap i a dur arreu del món el lindy hop fins a la seva mort el 2009.

Podeu trobar molta informació a la xarxa, us recomanen:

http://www.frankiemanning.com