ELS SPEAKEASY

QUÈ PASSAVA AL CHICAGO DELS ANYS 30?!

20111001_inq_jon01z-b

El 1920 el govern conservador dels Estats Units promulgà la coneguda Llei seca per la qual quedà prohibit fabricar, transportar i vendre alcohol. Era un moment de màxima prosperitat que es trencà amb el crack del 29.Tot plegat comportà un augment del crim organitzat i dels actes violents. Per aquest motiu finalment fou derogada el 1933.

378481_399555420114035_626136985_n-300x250

Chicago fou una de les ciutats més actives de la dècada dels 30 i molt lligada amb les activitats mafioses durant la Gran Depressió, a tots ens sona el nom d’Al Capone, entre d’altres. Molta gent es quedà sense feina i per no veure’s abocada a la pobresa va recórrer a la delinqüència i al crim organitzat.

Lligat a la Llei seca aparegueren els speakeasies. Locals on, sota una aparença de salons de tè o d’inofensives botigues, s’hi venien begudes alcohòliques, sovint servides en tasses de cafè o tè. A d’altres s’hi entrava per vulgars portes que eren l’accés a passadissos que duien a soterranis o locals ben aïllats. Els cambrers no paraven de repetir als clients que parlessin xiuxiuegant per a no despertar les sospites dels veïns i d’aquí els sortí el nom. Alguns també oferien restaurant, concerts de jazz o pistes per a ballar. Aquests centres de diversió clandestins donaven un rendiment molt alt a les organitzacions mafioses que els controlaven, s’hi venia alcohol i drogues, s’hi feien apostes, en alguns hi havia prostitució, etc.

b98375198e34133feea8a22c33d22022 8234064cb2aa4c00e1f6d50a86b68764

Mentrestant, músics negres del sud començaren a instal·lar-se a la ciutat buscant feina. Els seus primers clients va ser la màfia que els contractaren i protegiren per què toquessin en els seus locals qualsevol tipus de música ballable però era a través del blues i del jazz que s’expressaven millor. Els pocs o nuls coneixements musicals dels gàngsters van fer que a Chicago els solistes poguessin fer solos més llargs i guanyessin més llibertat per a trencar les regles, que en d’altres llocs com Nova Orleans, per exemple. Molts d’ells junt amb les seves bandes es feren un nom en l’escena musical. La situació va ajudar que en els locals clandestins es comencés a escoltar i comercialitzar la música dels negres. Les radios, en general, boicotejaven el blues i el jazz cosa que poc a poc va contribuir a fer-ne una música de culte i augmentar-ne l’estatus.

post_harlem-420x315

Quan el 1933 el nou govern demòcrata decidí aixecar la prohibició alguns d’aquest locals aconseguiren la llicència per a poder vendre begudes alcohòliques i continuaren oberts oferint música i ball com fins aleshores durant tota la dècada, algun encara es pot visitar en l’actualitat.

speakeasy_1 speakeasy_5

 

 

Anuncis