ESPECIAL BILLIE HOLIDAY AL LUCY

 

Aquest divendres 9 de gener els genets de la comissió de música ens proposen un LINDYLUCY diferent, dedicarem una part de la ballada a fer un ESPECIAL BILLIE HOLIDAY!!

Us posen en situació amb aquest post en que ens expliquen quina va ser la vida i la trajectòria professional d’una de les més gran i especials veus del jazz dels anys 30 ,40 i 50.

MÚSICA: BILLIE HOLIDAY

00 Billie Holiday 1949-51 cover-1

La turbulenta i intensa vida de Billie Holiday comença a Baltimore el 7 d’Abril del 1915. El seu nom de naixement, Eleonora Fagan Cough.

El seu pare, Clarence Holiday, era un jove guitarrista de l’orquestra de Fletcher Henderson que no arribà mai a contraure matrimoni amb la mare de Billie, Sadia Fagan. Les abandonà a totes dues quan ella encara era una criatura. La mare, que era una adolescent quan la va tenir, descuidà reiteradament l’atenció cap a la seva filla, deixant-la al càrrec de desconeguts en moltes ocasions. Per això a l’edat del 10 anys Eleonora serà internada en un reformatori de l’Església Catòlica on sembla que fou sotmesa a abussos sexuals. El 1927, amb 12 anys, marxa amb la mare a Brooklyn (NY) on aviat es veurà abocada al món de la nit i la prostitució per tal de portar alguns diners a casa.

El punt d’inflexió en la seva vida es donarà el 1933, als 18 anys, quan l’speaker d’una sala de ball la convidarà a cantar. El mateix any el productor John Hammond invita a Benny Goodman a una de les seves actuacions i poc temps després Billie grava un tema amb Columbia i realitza el seu debut comercial amb la banda de Goodman, amb el seu primer tema registrat Your mother’s Son-in-law.

Durants aquest primers anys de la seva carrera va guanyant popularitat en els clubs nocturns de NY. El mateix 1933 debuta a l’Apollo Theatre de NY i apareix en una rara filmació de Duke Elligton.

Entre 1933 i 1936 realitza i grava quatre sessions consolidant la seva carrera com a cantant. Entre el 1936 i el 38 fa gira amb grups com els de Jimmie Lunceford, Fletcher Henderson, l’orquestra de Count Bassie i comença a cantar amb l’orquestra d’Artie Shaw, on esdevé una de les primeres veus negres femenines d’una orquestra de blancs. Però tot i el suport de la banda els promotors i anunciants van començar a qüestionar el seu estil no gaire ortodox i el fet que fos negra.

Finalment Billie deixà la banda i aprofità per fer vàries actuacions en el popular i avançat Cafè Society on es farà seva la cançó que catapultarà la seva carrera Strange fruit. El tema de Lewis Allen és un clar manifest de les evidents diferencies per qüestions racials que existíen a Nord Amèrica. Serà el hit de totes les seves actuacions però en ser publicat serà prohibit reiteradament per emissores de radio i la industria del jukebox.

Durant els anys 40 continuarà gravant per Columbia i Decca, serà el punt més àlgid de la seva carrera. També és l’època en que comencen a donar-se els episodis més turbulent en la seva vida. S’acostuma al consum d’alcohol i marihuana, s’inicia també en el consum d’opi i posteriorment al de heroïna que no deixarà fins la seva mort. El 1947 serà arrestada per possessió de drogues i condemnada a vuit mesos de presó.

Tot i que els excessos comencen a tenir efecte en la seva veu les seves gravacions continuen tenint la mateixa força i intensitat. I durant els últims anys de la seva vida realitzarà dues gires per Europa i publicarà la seva pròpia autobiografia. Billie Holliday mor el 1959 per malaltia coronària el 17 de juliol del 1959 a Nova York.

Billie Holiday_1933-37_CC582 cover-1680_ Billie Holiday 1940-42 cover

Gràcies al Gerard Toledano per aquest post.

Anuncis